My
name is Celia and I am 19 years old. Unfortunately I haven't got any
brothers or sisters but I have lots of cousins.
When I was four I started doing Rhythmic Gymnastics and
I used to train very hard for all important competitions. This sport
was my life as I was very competitive, but due to my studies I had to
stop training. The discipline I was taught during all these years
really helped me to study hard too.
A few years ago my coach asked me if I would be a judge
at the local competitions and I agreed. It was a great way to stay in
touch with sport.
Choosing a teaching degree was easy because I love
children and everything connected with education. If I hadn't chosen
this degree I don't think I would have gone to University so I hope
that I will be a good teacher.
How are you? Thanks for your
last email. It was so nice to hear from you!
Sorry, I haven't written for a
long time but I've been very busy doing all my assignments.
Anyway, do you that I told you
that I had passed my final exam? Well, now I'm at University. I'm
very happy! I'm studying for a degree. I love little children and
because of this I have chosen something related to them. I'm at the
School of Education.
The classmates are very nice.
We have many professional teachers who help us a lot.
Personally, I think University
is better than school. At school we had to learn a lot of things by
heart and now I try to understand everything that the teachers say in
class.
Although we have many
assignments to do, I am really enjoying my first year at college.
I have to go now, I need to
study for tomorrow's English exam.
Wish me luck!
If you send me your new address
I will send you some photos of my University.
Love,
Celia.
ESSAY
Nowadays there are different
ways of teaching. There is a debate on what is the best way to learn,
with traditional methodologies or with modern methodologies.
On the one hand, many teachers
were taught with traditional methodologies and for them is easier to
teach their students in the same way. Moreover, many parents think
that this is the best education for their children too.
On the other hand, modern
methodologies use new technologies that are very useful in our
society.
A lot of people believe that
schools should use them to teach students. A spokesperson for the
Ministry of Education commented that all schools would have to teach
lessons with new technologies by the year 2020.
In conclusion, are new
technologies better? In my opinion, they are changing the way that
children are being educated, and this is good, because in the 20th
century, people need to know how to use technology in a good way.
Aquesta setmana, ja que el
semestre està a punt de finalitzar, dedicaré l'entrada a fer una
petita reflexió final de l'assignatura de Bases Didàctiques i
Disseny Curricular en la que ens endinsarem fa alguns mesos i a la
que hem dedicat molt de temps i ganes.
No és dificil recordar el
primer dia de classe; va entrar la nostra professora, na Gemma, i ens
va dir que pretenia canviar la nostra concepció de l'educació i que
li anàvem a donar la volta a la truita. És clar, en un primer
moment ens va semblar un poc impactant, però, han anat passant els
dies, les setmanes, els mesos... i crec que ho ha aconseguit.
Quan començarem parlant
de l'escola tradicional, vaig vorer que jo mateixa he format part
d'aquesta (tot i que segurament no de la mateixa forma que els
nostres avis o pares perquè a poc a poc es va evolucionant). Em
sonava molt familiar això del llibre de text, ja que en quasi totes
les assignatures havia treballat amb ell, aquells exàmens finals
desicius... Per exemple, el que més vaig poder relacionar en un
primer moment amb aquest tema dels exàmens va ser la Selectivitat; a
la primera entrada de bloc: Finalitat i evolució de l'educació(paràgraf 4) ja vaig deixar caure una petita crítica a aquesta
prova tan selectiva i propedèutica. Però, això només va ser el
principi. A mesura que avançaven les classes, tenia més i més
coses per criticar, i, és clar, cada vegada amb més arguments
perquè començava a entendre que l'escola constructivista era el
nostre punt de referència, allò per el que haviem de treballar dur
i fer-ho realitat.
En realitat, jo pens què
d'alguna manera ja s'ha començat a recórrer un camí cap a aquesta
escola constructivista o de la societat de la informació i el
coneixement, però, encara queda molt perquè no és tot el món que
pensa així, encara queda molta gent que té por al canvi, que es
resisteix a canviar el seu punt de vista i prefereix aferrar-se al
passat i seguir vivint aquesta escola tradicional. Per això crec que
encara falta que tots anem a una, que tots lluitem per al mateix i
ajudar a què aquestes persones vegin la importància d'evolucionar i
canviar segons les demandes del segle XXI. I, perquè no?, jo crec
que ho aconseguirem.
Per a treballar d'una
forma global l'educació per competències hem seguit especialment a
Antoni Zabala (entre altres) amb el seu llibre Cómo aprender y
enseñar competencias (2007). Això, ens ha servit per ampliar
tots el coneixements que anàvem adquirint. I, donat que estem al
grau d'educació infantil, ens era necessàri en alguns moments
endinsar-nos més en aquest món, pel que el llibre de Eulàlia
Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé Aprendre i ensenyar a
l'educació infantil (1996) en ha set de gran ajuda.
Respecte a aquesta etapa,
he de dir que tot i que sempre l'he cregut important, mai m'havia
parat a pensar el gran valor educatiu que té realment. La setmana
que ens endinsarem més en aquest tema de l'educació infantil, vaig
entendre que nosaltres com a futures mestres d'aquesta etapa tenim
una gran responsabilitat, i que hem de saber aprofitar tots els
recursos possibles, ensenyar des de qualsevol situació, en qualsevol
moment... Una frase que em va agradar molt del llibre d'Isabel Solé
(1996, pàg. ) va ser una referida al temps i que tampoc mai m'havia
parat a pensar però que trob completament certa: ''el temps
d'aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats i en tot
moment l'infant creix i aprèn gràcies a l'acció educativa de les
persones que l'envolten i a les experiències que té en aquest
context''. Tot això, quedà reflectit a l'entrada de: Lasòlida base de futures construccions, on, a més, vaig
poder expressar els meus records particulars d'aquesta etapa, però
on no vaig poder evitar també expressar els meus sentiments per la
situació actual de l'educació.
També he de dir que tot i
què crec que el nostre (futur) treball és molt bonic i gratificant,
en molts moments serà també dur perquè potser trobarem dificultats
o obstacles per fer allò que volem, o persones que no
compartiran el nostre punt de vista... però, també trob que si som
professionals i tenim clar allò que volem i com ho volem fer, serem
capaços d'argumentar la nostra postura i aconseguir-ho.
Un altre recurs que usarem
a principi de semestre, va ser el llibre de Va de mestres
(2004) de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. Aquest, em va
agradar molt, però, record especialment un capítol (pàg. 41) que
parlava de la síndrome del professor cremat, referint-se a aquells
professors que senten un buit per la seva professió, que no saben
aon van. Jo, ara més que mai, tinc clar que no vull patir aquesta
síndrome, que vull tenir molt clar que vull fer, com ho vull fer, i
sobretot, gaudir i aprendre de la meva professió.
He de dir, que en aquesta
assignatura hem fet molta feina; les entrades setmanals al bloc
portaven molt de treball, així com llegir als diferents autors,
posar en pràctica les diferents eines, reflexionar... però també
cal apuntar que tot això ens ha servit per assolir molt millor els
coneixements, i que hem construit nosaltres mateixes (amb l'ajuda de
la professora, és clar) aquest, i això és posar en pràctica allò
que haurem de fer com a mestres: ajudar als nostres alumnes a
construir coneixement.
L'últim dia de classe,
crearem un vídeo, també com a reflexió final, però aquest és
d'una forma més visual i directa, on les integrants del grup feim un
breu repàs per allò que més destaquem de l'assignatura.
Per acabar, he de dir que
hem treballat amb un munt d'eines de la web 2.0. A les primeres
classes, també esquematitzarem el PLE general de la classe, i ara,
aquest ha quedat ben ampliat.
En el meu cas, he de dir
que tot i que sí que feia servir algunes de les eines del PLE
principal que crearem, tal vegada no em definia bé ja que era de
forma més general. Reconec que al principi era un poc angoixant
saber usar-les totes, però, ara, però, sé usar un munt més
d'eines i n'estic ben orgullosa ja que ara ho domino més.
És quan he vist tants de
recursos possibles a usar, que comprenc que com a mestra serà
necessari (i molt enrriquidor) usar-les, ja què estem al segle XXI,
i amb el continu avanç de les noves tecnologies, ningú ha de quedar
enrere.
Així, hem usat eines com
''PhotoPeach'' per a crear vídeos com el de: quin tipus de mestra vull ser? Que presentarem a l'eportafoli. O
''Slideshare'' per fer presentacions de power point, ''Vooki'' per
posar un avatar al bloc, ''Ivoox'' per crear un audio... entre moltes
altres.
M'agradaria fer un petit apunt respecte a Ivoox perquè,
la gràcia estava en fer la gravació amb un telèfon mòbil per
reflexionar de quina forma ens podria servir per al nostre treball, i
jo crec que realment a partir d'aquí vaig pensar que és magnífic
poder enregistrar a l'instant qualsevol cosa que diga un dels nostres
alumnes o alguna reflexió en el moment per exemple amb el nostre
telèfon.
Per tal de veure aquesta
evolució del meu PLE de la que estic parlant, adjunte aquí la fotografía que férem al PLE del primer dia de classe i posteriorment l'esquema que he creat amb l'eina de Bubbl.us.
He tractat de destacar en vermell aquelles eines que més hem usat a aquesta assignatura de Bases Didàctiques i que per a jo eren abans completament desconegudes.
Finalment, només em queda acabar amb el missatge positiu de: ''Ho aconseguirem!''.
Aquesta setmana utilitzaré el bloc per explicar
una activitat en la que ens hem endinsat els últims dies.
La idea era realitzar un debat virtual i culminar finalment el dia 15 de gener amb un debat presencial. Així, la xarxa utilitzada per fer aquesta tasca ha estat Twitter. Tot i que
faig ús d’altres xarxes socials, en un primer moment no em va fer molta il·lusió
obrir un nou compte d’aquest tipus, potser perquè pensava que no sabria
utilitzar-ho. Però, finalment ha estat molt més fàcil del que pensava.
L’activitat prèvia vía Twitter consistia en fer (per ordre de llista) dos grups i cadascún
havia de defensar un rol; a favor de l’escola tradicional o a favor de l’escola
constructivista i als pocs dies es feia un canvi, de manera que totes havíem
de defensar els dos tipus d’educació amb tots els arguments possibles. Primer, em va tocar defensar l’escola
tradicional, i vaig twitetjar frases com les següents:
La veritat és que en el moment de defensar aquest rol, em donava un poc d’impresió
fer públics aquests tipus de comentaris perquè realment no tinc aquesta opinió, i em sentia un poc
malament diguent coses com aquestes i debatint opinions que realment sí que pensava. Però, l'activitat era aquesta i he de reconèixer que tenia moltes idees per posar perquè és una concepció amb la que hem viscut molt de temps.
En el canvi de rol, em va tocar ser partidària
de l’escola constructivista, i, aquí sí, realment vaig poder expressar allò que
pensava i sentia, perquè ens aquests moments ja és un fet que la meva visió
passa per aquest punt; per la visió constructivista. Llavors en moltes ocasions
se’m feia més fàcil debatre a les companyes que defensaven l’altre rol, però,
he de dir que en alguna ocasió em quedava un poc sorpresa ja que no sabia com
debatre una opinió tradicional. No crec que això siga una cosa dolenta sinó que
segurament va ser a causa d’haver estat tant de temps visquen o pensan que l’escola
tradicional era l’únic.
Alguns comentaris de les meves companyes que em van agradar van ser per exemple:
Finalment, va arribar el dia del debat
presencial, així, formarem els dos grups i durant un temps unes defenien l’escola
tradicional i les altres l’escola constructivista i després es canviaven els
rols. He de dir que a jo particularment en va costar més aquesta activitat que la de
debatre virtualment, potser perquè en el presencial hi ha que trobar el moment
per intervenir i donar la teva opinió, però, igualment, em va parèixer molt
interessant tot el que es va debatre i el que es va dir (tant per una part com
per l’altra). A més, crec que l’assignatura va quedar completament resumida en
poc més de un hora i mitja i va ser com un repàs de tot el que havíem donat
prèviament i del que havíem parlat en entrades anteriors com: Finalitat i evolució de l’educació, Currículum: tasca de reflexió o cursa develocitat?... i totes les altres entrades realitzades a l’assignatura.
He de dir que quan la nostra professora ens va
presentar l’activitat, vaig pensar que únicament faríem els tweets necessaris
per tenir un poc de presència i ens olvidariem de tot. Però, i per a la meva
sorpresa, el debat estava sempre molt animat i jo particularment estava sempre
molt pendent de la xarxa perquè se’m ocorrien idees o perquè volia vorer quin
color anava agafant el debat.
M'he donat compte de què aquest
tipus d’activitats són realment importants, perquè és bàsic tenir construïda perfectament la nostra
idea sobre quin és el tipus d’educació volem donar als nostres alumnes i quina
escola defensem, ja que crec que cal saber argumentar què feim i perquè ho feim
així.