Ho aconseguirem! (reflexió final)

Aquesta setmana, ja que el semestre està a punt de finalitzar, dedicaré l'entrada a fer una petita reflexió final de l'assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular en la que ens endinsarem fa alguns mesos i a la que hem dedicat molt de temps i ganes.

No és dificil recordar el primer dia de classe; va entrar la nostra professora, na Gemma, i ens va dir que pretenia canviar la nostra concepció de l'educació i que li anàvem a donar la volta a la truita. És clar, en un primer moment ens va semblar un poc impactant, però, han anat passant els dies, les setmanes, els mesos... i crec que ho ha aconseguit.

Quan començarem parlant de l'escola tradicional, vaig vorer que jo mateixa he format part d'aquesta (tot i que segurament no de la mateixa forma que els nostres avis o pares perquè a poc a poc es va evolucionant). Em sonava molt familiar això del llibre de text, ja que en quasi totes les assignatures havia treballat amb ell, aquells exàmens finals desicius... Per exemple, el que més vaig poder relacionar en un primer moment amb aquest tema dels exàmens va ser la Selectivitat; a la primera entrada de bloc: Finalitat i evolució de l'educació(paràgraf 4) ja vaig deixar caure una petita crítica a aquesta prova tan selectiva i propedèutica. Però, això només va ser el principi. A mesura que avançaven les classes, tenia més i més coses per criticar, i, és clar, cada vegada amb més arguments perquè començava a entendre que l'escola constructivista era el nostre punt de referència, allò per el que haviem de treballar dur i fer-ho realitat.

En realitat, jo pens què d'alguna manera ja s'ha començat a recórrer un camí cap a aquesta escola constructivista o de la societat de la informació i el coneixement, però, encara queda molt perquè no és tot el món que pensa així, encara queda molta gent que té por al canvi, que es resisteix a canviar el seu punt de vista i prefereix aferrar-se al passat i seguir vivint aquesta escola tradicional. Per això crec que encara falta que tots anem a una, que tots lluitem per al mateix i ajudar a què aquestes persones vegin la importància d'evolucionar i canviar segons les demandes del segle XXI. I, perquè no?, jo crec que ho aconseguirem.

Per a treballar d'una forma global l'educació per competències hem seguit especialment a Antoni Zabala (entre altres) amb el seu llibre Cómo aprender y enseñar competencias (2007). Això, ens ha servit per ampliar tots el coneixements que anàvem adquirint. I, donat que estem al grau d'educació infantil, ens era necessàri en alguns moments endinsar-nos més en aquest món, pel que el llibre de Eulàlia Bassedas, Teresa Huguet i Isabel Solé Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996) en ha set de gran ajuda.

Respecte a aquesta etapa, he de dir que tot i que sempre l'he cregut important, mai m'havia parat a pensar el gran valor educatiu que té realment. La setmana que ens endinsarem més en aquest tema de l'educació infantil, vaig entendre que nosaltres com a futures mestres d'aquesta etapa tenim una gran responsabilitat, i que hem de saber aprofitar tots els recursos possibles, ensenyar des de qualsevol situació, en qualsevol moment... Una frase que em va agradar molt del llibre d'Isabel Solé (1996, pàg. ) va ser una referida al temps i que tampoc mai m'havia parat a pensar però que trob completament certa: ''el temps d'aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats i en tot moment l'infant creix i aprèn gràcies a l'acció educativa de les persones que l'envolten i a les experiències que té en aquest context''. Tot això, quedà reflectit a l'entrada de: Lasòlida base de futures construccions, on, a més, vaig poder expressar els meus records particulars d'aquesta etapa, però on no vaig poder evitar també expressar els meus sentiments per la situació actual de l'educació.

També he de dir que tot i què crec que el nostre (futur) treball és molt bonic i gratificant, en molts moments serà també dur perquè potser trobarem dificultats o obstacles per fer allò que volem, o persones que no compartiran el nostre punt de vista... però, també trob que si som professionals i tenim clar allò que volem i com ho volem fer, serem capaços d'argumentar la nostra postura i aconseguir-ho.

Un altre recurs que usarem a principi de semestre, va ser el llibre de Va de mestres (2004) de Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà. Aquest, em va agradar molt, però, record especialment un capítol (pàg. 41) que parlava de la síndrome del professor cremat, referint-se a aquells professors que senten un buit per la seva professió, que no saben aon van. Jo, ara més que mai, tinc clar que no vull patir aquesta síndrome, que vull tenir molt clar que vull fer, com ho vull fer, i sobretot, gaudir i aprendre de la meva professió.

He de dir, que en aquesta assignatura hem fet molta feina; les entrades setmanals al bloc portaven molt de treball, així com llegir als diferents autors, posar en pràctica les diferents eines, reflexionar... però també cal apuntar que tot això ens ha servit per assolir molt millor els coneixements, i que hem construit nosaltres mateixes (amb l'ajuda de la professora, és clar) aquest, i això és posar en pràctica allò que haurem de fer com a mestres: ajudar als nostres alumnes a construir coneixement.

L'últim dia de classe, crearem un vídeo, també com a reflexió final, però aquest és d'una forma més visual i directa, on les integrants del grup feim un breu repàs per allò que més destaquem de l'assignatura.

  

Per acabar, he de dir que hem treballat amb un munt d'eines de la web 2.0. A les primeres classes, també esquematitzarem el PLE general de la classe, i ara, aquest ha quedat ben ampliat.

En el meu cas, he de dir que tot i que sí que feia servir algunes de les eines del PLE principal que crearem, tal vegada no em definia bé ja que era de forma més general. Reconec que al principi era un poc angoixant saber usar-les totes, però, ara, però, sé usar un munt més d'eines i n'estic ben orgullosa ja que ara ho domino més.

És quan he vist tants de recursos possibles a usar, que comprenc que com a mestra serà necessari (i molt enrriquidor) usar-les, ja què estem al segle XXI, i amb el continu avanç de les noves tecnologies, ningú ha de quedar enrere.

Així, hem usat eines com ''PhotoPeach'' per a crear vídeos com el de: quin tipus de mestra vull ser? Que presentarem a l'eportafoli. O ''Slideshare'' per fer presentacions de power point, ''Vooki'' per posar un avatar al bloc, ''Ivoox'' per crear un audio... entre moltes altres.

M'agradaria fer un petit apunt respecte a Ivoox perquè, la gràcia estava en fer la gravació amb un telèfon mòbil per reflexionar de quina forma ens podria servir per al nostre treball, i jo crec que realment a partir d'aquí vaig pensar que és magnífic poder enregistrar a l'instant qualsevol cosa que diga un dels nostres alumnes o alguna reflexió en el moment per exemple amb el nostre telèfon.

Per tal de veure aquesta evolució del meu PLE de la que estic parlant, adjunte aquí la fotografía que férem al PLE del primer dia de classe i posteriorment l'esquema que he creat amb l'eina de Bubbl.us.

He tractat de destacar en vermell aquelles eines que més hem usat a aquesta assignatura de Bases Didàctiques i que per a jo eren abans completament desconegudes.

Finalment, només em queda acabar amb el missatge positiu de: ''Ho aconseguirem!''.

Escola tradicional VS Escola constructivista

Aquesta setmana utilitzaré el bloc per explicar una activitat en la que ens hem endinsat els últims dies.

La idea era realitzar un debat virtual i culminar finalment el dia 15 de gener amb un debat presencial. Així, la xarxa utilitzada per fer aquesta tasca ha estat Twitter. Tot i que faig ús d’altres xarxes socials, en un primer moment no em va fer molta il·lusió obrir un nou compte d’aquest tipus, potser perquè pensava que no sabria utilitzar-ho. Però, finalment ha estat molt més fàcil del que pensava.

L’activitat prèvia vía Twitter consistia en fer (per ordre de llista) dos grups i cadascún havia de defensar un rol; a favor de l’escola tradicional o a favor de l’escola constructivista i als pocs dies es feia un canvi, de manera que totes havíem de defensar els dos tipus d’educació amb tots els arguments possibles. 

Primer, em va tocar defensar l’escola tradicional, i vaig twitetjar frases com les següents: 

 

La veritat és que en el moment de defensar aquest rol, em donava un poc d’impresió fer públics aquests tipus de comentaris perquè realment no tinc aquesta opinió, i em sentia un poc malament diguent coses com aquestes i debatint opinions que realment sí que pensava. Però, l'activitat era aquesta i he de reconèixer que tenia moltes idees per posar perquè és una concepció amb la que hem viscut molt de temps.

En el canvi de rol, em va tocar ser partidària de l’escola constructivista, i, aquí sí, realment vaig poder expressar allò que pensava i sentia, perquè ens aquests moments ja és un fet que la meva visió passa per aquest punt; per la visió constructivista. Llavors en moltes ocasions se’m feia més fàcil debatre a les companyes que defensaven l’altre rol, però, he de dir que en alguna ocasió em quedava un poc sorpresa ja que no sabia com debatre una opinió tradicional. No crec que això siga una cosa dolenta sinó que segurament va ser a causa d’haver estat tant de temps visquen o pensan que l’escola tradicional era l’únic.

Alguns comentaris de les meves companyes que em van agradar van ser per exemple:
 

 

 

Finalment, va arribar el dia del debat presencial, així, formarem els dos grups i durant un temps unes defenien l’escola tradicional i les altres l’escola constructivista i després es canviaven els rols. He de dir que a jo particularment en va costar més aquesta activitat que la de debatre virtualment, potser perquè en el presencial hi ha que trobar el moment per intervenir i donar la teva opinió, però, igualment, em va parèixer molt interessant tot el que es va debatre i el que es va dir (tant per una part com per l’altra). A més, crec que l’assignatura va quedar completament resumida en poc més de un hora i mitja i va ser com un repàs de tot el que havíem donat prèviament i del que havíem parlat en entrades anteriors com: Finalitat i evolució de l’educació,  Currículum: tasca de reflexió o cursa develocitat?... i totes les altres entrades realitzades a l’assignatura.

He de dir que quan la nostra professora ens va presentar l’activitat, vaig pensar que únicament faríem els tweets necessaris per tenir un poc de presència i ens olvidariem de tot. Però, i per a la meva sorpresa, el debat estava sempre molt animat i jo particularment estava sempre molt pendent de la xarxa perquè se’m ocorrien idees o perquè volia vorer quin color anava agafant el debat. 

M'he donat compte de què aquest tipus d’activitats són realment importants, perquè és bàsic tenir construïda perfectament la nostra idea sobre quin és el tipus d’educació volem donar als nostres alumnes i quina escola defensem, ja que crec que cal saber argumentar què feim i perquè ho feim així.