Finalitat i evolució de l'educació

(L’educació de la societat industrialitzada i l’educació de la societat de la informació i el coneixement)
.

En aquests moments, podem dir que estem en camí cap a una escola basada en teoríes constructivistes. Si és així doncs, és perquè creiem que l’escola tradicional o de la societat industrialitzada, no és el que necessitem a hores d’ara.

 Si ajuntem alguns principis bàsics de l’escola tradicional, sembla que l’únic important era transmetre coneixements (ja Tonucci l’anomenava escola transmissiva) Llavors què pasa amb els nens? No hauríen de ser ells els protagonistes del seu propi aprenentatge? Segons el que diu Tonucci, el protagonista a la classe en l’educació tradicional devía ser el profesor, ja que era ell qui tenía el coneixement absolut i ‘omplía’ les ments dels nens amb aquelles idees (suposadament veritats absolutes i no discutibles).

Estem parlant d’una educació que considera que tots els nens són iguals, no és té en compte la diversitat, a més és selectiva. Una de les eines dels professors és l’avaluació (Tonucci la veu com una eina per mesurar a l’alumne i Zabala com una eina sancionadora), i amb això, tot aquell que no demostra que sap aquells coneixements que ‘ha de saber’ es queda al lloc i els que sí que ho han superat passen a una etapa diferent. Així l’aprenentatge es dóna per fases i cada fase depén de l’anterior; Zabala ja defineix això com un sistema escolar propedèutic. I no és això el que hem passat nosaltres?

Per poder accedir a la Universitat hem tingut que fer una prova de Selectivitat (sembla que el mateix nom ja indica la seva característica principal) seleccionar a partir de la nostra nota a quina universitat podem accedir i quin tipus de Grau podem realitzar. A part de totes les etapes prèvies que hem superat per arribar fins aquí.

David Álvarez escriu una opinió de com era la escola tradicional i com no ha de ser ara, i el que sí ha de ser. És bastant dura però expressa molt clarament el que pensa.

       La Declaració Universal dels Drets Humans (ONU 1948) i també la Constitució Espanyola, entenen la finalitat de l’educació amb ‘’…el pleno dessarrollo de la personalidad humana’’ aquí ja no estem parlant simplement de transmetre coneixements, sinó de donar eines als nens per a què desenvolupin la seva pròpia personalitat. Zabala donàva també molta importància a aprendre per competències, i que el més important és tenir coneixements i saber-los portar a la pràctica, és a dir, a la vida real i per tant, com ja es refería Tonucci: ‘’ la construcció per part del nen dels seus propis coneixements’’.

         El nostre món actual està constantment canviant, mai no es sap tot, la mediatització i globalització fa que tot estigui connectat, és per això que Delors pensa que la clau és l’educació al llarg de tota la vida. De fet ja és així. Per exemple, un metge no pot quedar-se aïllat de totes les novetats que sorgeixen dia a dia en el camp de la medicína, està aprenguent contínuament per atendre bé als seus pacients, i com aquest, qualsevol professional.

       Tampoc podem deixar de banda l’importància del llenguatge multimèdia i les noves tecnologíes (que cada vegada tenen més pes a la nostra societat), així que haurem de ser conscients com a professors de la importància de que els nens assoleixin les capacitats necessàries per a fer-ne ús durant tota la seva vida.
Tot això és ja el que prima a aquest model constructiu que volem assolir, a més, Delors ja apunta en: La educación encierra un tesoro, que els quatre pilars bàsics d’aquesta educació són; aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure i aprendre a ser (cada pilar es defineix a ell mateix perfectament).

Domingo Méndez resumeix en poques paraules el concepte que ell té del que té que ser un educador i crec que està relacionat amb el que té que ser l’educació constructiva.

 Hem avançat molt però em sembla que encara ens falten coses per poder oferir una ''perfecta'' educació.
 Aquest no és un artefacte propi però he trobat que encaixa bé en el que hem estat explicant durant tot el tema.