Aquesta setmana, a part de fer una petita introducció a les lleis, ens hem endinsat en el procès de l'aprenentatge.
Dins d'aquest tema, podem trobar dos processos ben diferents: l'aprenentatge de manera mecànica (aquell que era molt habitual a l'escola tradicional) i a l'altre extrem l'aprenentatge significatiu, útil per a la comprensió e interpretació.
Dins d'aquest tema, podem trobar dos processos ben diferents: l'aprenentatge de manera mecànica (aquell que era molt habitual a l'escola tradicional) i a l'altre extrem l'aprenentatge significatiu, útil per a la comprensió e interpretació.
En el llibre 11 ideas clave, Zabala i Arnau (2007) recullen idees de diferents investigadors i parlen de 10 principis psicopedagògics bàsics per l'aprenentatge significatiu:
1. Esquemes de coneixement i coneixements previs: els nostres esquemes es modifiquen i es tornen més complexos i adaptats a la realitat al llarg de la nostra vida. Els nous aprenentatges han de ser construits des d' aquells esquemes ja existents; és a dir, que hem de partir d'allò que l'alumne ja sap. En ocasions aquest esquemes poden ser erronis, per això haurem d'estar atents i ajudar-los a corregir-ho per a què no condicioni el procès.
2. Vinculació entre els nous continguts i els coneixements previs: l'aprenentatge es dóna quan s'estableixen relacions entre el nou contingut i allò que ja formava part de l'alumne. Aquesta vinculació ha de ser significativa, a més els nivells han de ser similars de manera que el nen tingui la capacitat per relacionar-ho i treure'n conclusions. Si no és així, l'aprenentatge serà massa superficial.
3. Nivell de desenvolupament: que els alumnes puguin actualitzar i integrar els nous esquemes de coneixement dependrà també de si el seu nivell de desenvolupament cognitiu és l'adecuat. És important saber en quina etapa de Piaget (sensiomotòrica, preoperacional o operacional) es troba l'infant, perquè potser algun no està en la mateixa fase que la resta.
4. Zona de desenvolupament proper: això es refereix a la distància entre el que es sap i el que no (allò que es vol aprendre), Vigotsky (1979). El camí que separa aquests dos punts sería allò que sé fer però amb ajuda, aquí entrem nosaltres com a professors, fent la feina de guíes, d'orientadors. És important què aquesta distància siga l' adequada, ja que si és massa l'alumne no es sentirà motivat ni tan sols amb ajuda, i si és massa fàcil, no ho vorà com un repte.
5. Disposició de l'alumne pel propi aprenentatge: aquí intervenen factors vinculats a les capacitats d'equilibri emocional, ja que el fet de què el nen es senti d'una manera o d'una altra influirà en la manera de veure's davant els nous continguts.
6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts: el nen ha de sentir que el que està aprenent és útil, que té sentit, això està relacionat amb les famoses competències ja que una de les seves característiques és poder aplicar els coneixements a la vida real.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu: és necessari que l'alumne tinga el paper protagonista, que investigui, que tingui preguntes per resoldre... passió per aprendre.
8. Actitud favorable, sentit i motivació: en aquest punt els professor en som clau. L'alumne ha de tenir ganes d'aprendre, il·lusió. La motivació es basa en l'interès, que normalment sorgeix quan aquests coneixements es consideren (com hem dit abans) necessaris.
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives: les expectatives d'èxit que té cadascú d'ell mateix són determinants per desenvolupar una actitud favorable, així com que ells vegin que nosaltres tenim confiança en ells.
10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: és la capacitat de reflexió sobre el propi aprenentatge i en facilita de nous. Que sàpiguen que han fet per aprendre, com ho han fet, que més han de saber...
1. Esquemes de coneixement i coneixements previs: els nostres esquemes es modifiquen i es tornen més complexos i adaptats a la realitat al llarg de la nostra vida. Els nous aprenentatges han de ser construits des d' aquells esquemes ja existents; és a dir, que hem de partir d'allò que l'alumne ja sap. En ocasions aquest esquemes poden ser erronis, per això haurem d'estar atents i ajudar-los a corregir-ho per a què no condicioni el procès.
2. Vinculació entre els nous continguts i els coneixements previs: l'aprenentatge es dóna quan s'estableixen relacions entre el nou contingut i allò que ja formava part de l'alumne. Aquesta vinculació ha de ser significativa, a més els nivells han de ser similars de manera que el nen tingui la capacitat per relacionar-ho i treure'n conclusions. Si no és així, l'aprenentatge serà massa superficial.
3. Nivell de desenvolupament: que els alumnes puguin actualitzar i integrar els nous esquemes de coneixement dependrà també de si el seu nivell de desenvolupament cognitiu és l'adecuat. És important saber en quina etapa de Piaget (sensiomotòrica, preoperacional o operacional) es troba l'infant, perquè potser algun no està en la mateixa fase que la resta.
4. Zona de desenvolupament proper: això es refereix a la distància entre el que es sap i el que no (allò que es vol aprendre), Vigotsky (1979). El camí que separa aquests dos punts sería allò que sé fer però amb ajuda, aquí entrem nosaltres com a professors, fent la feina de guíes, d'orientadors. És important què aquesta distància siga l' adequada, ja que si és massa l'alumne no es sentirà motivat ni tan sols amb ajuda, i si és massa fàcil, no ho vorà com un repte.
5. Disposició de l'alumne pel propi aprenentatge: aquí intervenen factors vinculats a les capacitats d'equilibri emocional, ja que el fet de què el nen es senti d'una manera o d'una altra influirà en la manera de veure's davant els nous continguts.
6. Significativitat i funcionalitat dels nous continguts: el nen ha de sentir que el que està aprenent és útil, que té sentit, això està relacionat amb les famoses competències ja que una de les seves característiques és poder aplicar els coneixements a la vida real.
7. Activitat mental i conflicte cognitiu: és necessari que l'alumne tinga el paper protagonista, que investigui, que tingui preguntes per resoldre... passió per aprendre.
8. Actitud favorable, sentit i motivació: en aquest punt els professor en som clau. L'alumne ha de tenir ganes d'aprendre, il·lusió. La motivació es basa en l'interès, que normalment sorgeix quan aquests coneixements es consideren (com hem dit abans) necessaris.
9. Autoestima, autoconcepte i expectatives: les expectatives d'èxit que té cadascú d'ell mateix són determinants per desenvolupar una actitud favorable, així com que ells vegin que nosaltres tenim confiança en ells.
10. Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició: és la capacitat de reflexió sobre el propi aprenentatge i en facilita de nous. Que sàpiguen que han fet per aprendre, com ho han fet, que més han de saber...
He fet aquest dibuix com una representació d'aprenentatge significatiu i on estàn presents els principis bàsics que hem anomenat: la professora fa una pregunta per partir dels coneixements previs dels seus alumnes, un altre dia els porta al zoològic per a què l'activitat sigui més emotiva i l'aprenentatge molt més pràctic i visual, ja a classe dibuixen el que han vist per assentar els nous continguts i al final reflexionen sobre allò que han après.
He de dir que mai m'havia plantejat moltes de les coses que estem aprenent. En aquest cas, mai m'havía parat a pensar que el procès d'aprenentatge impliqués tantes coses. Després de llegir aquests 10 principis bàsics, escoltar anècdotes de les companyes i a la professora, entenc que les deu son molt importants i totes s'han de tenir en compte com a professor a l'hora de planificar una classe. Amb aquesta entrada i l'anterior, escultors de persones on ja parlava del bon mestre (paràgraf 8) me'n dono compte de tot del que hem de ser conscients com a mestres, ja que l'aprenentatge que facin els nens dependrà en bona part de nosaltres.
D'altra banda, i seguint amb l'important tema de les competències, Zabala (2007, pàg.107) ''no se puede aplicar eficazmente aquello que no se ha comprendido ni se ha dominado suficientemente''. Cada vegada entenc més que això no es pot deixar de banda.
He de reconèixer que jo com alumna ho he fet totes aquelles vegades que he memoritzat el temari de cara a un examen sense entendre moltes coses, ara veig que ha set un error, potser no només meu, potser també d' aquell professor que en un moment donat no va pensar a motivar-nos i l'únic que va dir va ser: ''posem la data de l'examen, ja podeu estudiar perquè el que no aprovi ja no té altra oportunitat''.
Tots aquests passos per a l'aprenentatge els puc relacionar també amb la meva experiència personal. En l'esport és igual; jo he fet des de petita gimnàstica rítmica i els passos a seguir per millorar i per aprendre són qüasi els mateixos. Nosaltres també vinculem els nous aprenentatges a allò que ja sabem, és important la zona de desenvolupament proper on l'entrenadora ens ajuda a arribar al següent exercici (que ha de ser d'un nivell adequat), l'equilibri emocional ens condiciona a l'hora d'entrenar, necessitem sentir que l'exercici té sentit, estar motivades, tenir ganes d'aprendre noves coreografies, nous reptes, creu-re que podem millorar i que l'entrenadora té confiança en nosaltres, i cada dia, al acabar l'entrenament reflexionar sobre el que he fet, el que puc millorar, com ho puc fer, etc.
D'altra banda, i seguint amb l'important tema de les competències, Zabala (2007, pàg.107) ''no se puede aplicar eficazmente aquello que no se ha comprendido ni se ha dominado suficientemente''. Cada vegada entenc més que això no es pot deixar de banda.
He de reconèixer que jo com alumna ho he fet totes aquelles vegades que he memoritzat el temari de cara a un examen sense entendre moltes coses, ara veig que ha set un error, potser no només meu, potser també d' aquell professor que en un moment donat no va pensar a motivar-nos i l'únic que va dir va ser: ''posem la data de l'examen, ja podeu estudiar perquè el que no aprovi ja no té altra oportunitat''.
Tots aquests passos per a l'aprenentatge els puc relacionar també amb la meva experiència personal. En l'esport és igual; jo he fet des de petita gimnàstica rítmica i els passos a seguir per millorar i per aprendre són qüasi els mateixos. Nosaltres també vinculem els nous aprenentatges a allò que ja sabem, és important la zona de desenvolupament proper on l'entrenadora ens ajuda a arribar al següent exercici (que ha de ser d'un nivell adequat), l'equilibri emocional ens condiciona a l'hora d'entrenar, necessitem sentir que l'exercici té sentit, estar motivades, tenir ganes d'aprendre noves coreografies, nous reptes, creu-re que podem millorar i que l'entrenadora té confiança en nosaltres, i cada dia, al acabar l'entrenament reflexionar sobre el que he fet, el que puc millorar, com ho puc fer, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario