Aquesta setmana ens hem endinsat en el tema de les competències d'una forma especial, hem vist una conferència d'Antoni Zabala a Eivissa i, al menys per a mi, ha set enriquidor, ja que no és el mateix llegir-ho que poder sentir com ell ho explica amb les seves paraules, exemples, ironies... Tot i això, el seu llibre 11 ideas clave ens és molt útil per ampliar i reforçar tot allò que escoltàrem dimarts a classe.
El terme competència va néixer al món de l'empresa. Aquelles persones que sabien resoldre problemes eficaçment eren competents. Però dins classe tampoc és un terme innovador, segurament molts anys enrere ja hi havia professors amb la idea de treballar per competències i així ho feien.
Existeixen moltes definicions per aquest terme: en trobem en l'àmbit professional i en l'educatiu (el que més ens interessa en aquest moment). Així, Zabala (2007) elabora la seva pròpia concepció d'aquest terme com: ''la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinada. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada''.
Existeixen moltes definicions per aquest terme: en trobem en l'àmbit professional i en l'educatiu (el que més ens interessa en aquest moment). Així, Zabala (2007) elabora la seva pròpia concepció d'aquest terme com: ''la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinada. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada''.
Com veiem en la seva definició, Zabala (2007) ja destaca els components de la competència. ''la taula de quatre potes'' :
- Els conceptes i els fets: (algunes persones els uneixen i parlen de tres potes) és la construcció formal i allò per memoritzar, és important i no es pot deixar de banda ja que és necessari per a realitzar una bona pràctica. Tradicionalment l'assolició d'aquests dos components era la finalitat de l'educació, aquí estava el problema, no complementar-ho amb els altres dos o utilitzar el mateix mecanisme (memoritzar) en ells.
- Els procediments: els assolim mitjançant la pràctica i seguint uns models.
- L'actitud a través de l'experiència personal i la vinculació amb els valors. Aquesta ha de ser positiva. No s'aprèn el què és ser solidari estudiant la definició, s'aprèn sent-ho i vivint-ho.
És molt important una actitud positiva.
Al mateix temps, podem relacionar aquests components amb els quatre pilars de l'educació de Delors (1996): saber, saber fer, saber ser i saber conviu-re.
El procès en una actuació competent tindria també quatre passos que correspondrien amb l'anàlisi de la situació per identificar els problemes i actuar eficaçment, revisar els esquemes assolits en busca de solucions (competències), seleccionar aquest esquema d'actuació corresponent adaptant-lo al context del moment i mantenir una actitud positiva en tot moment.
En la conferència, Zabala també digué què, d'alguna manera, hem acceptat una educació propedèutica, la qual definia com una forma de superar etapes, com una gimcana de cara a la selectivitat i la Universitat. Per tant els més importants són aquells que aconsegueixen arribar fins aquí, però no volem això, necessitem professionals de tot tipus, els hem de formar a tots per igual. I a més de tenir bons professionals necessitem bons ciutadans.
Per tant, l'objectiu de l'escola és formar integralment, formar persones competents, que no només sàpiguen competències, sinó que trobin sempre la manera d'usar-les en qualsevol context. A més, Zabala (2007, pàg.49) fa una aclaració en el seu llibre: ''cuando nos refiramos a competencias, lo haremos aludiendo a la actuación lo más eficaz posible de la persona...'' ja que una actuació competent no es mesura del zero al deu.
Per tant, l'objectiu de l'escola és formar integralment, formar persones competents, que no només sàpiguen competències, sinó que trobin sempre la manera d'usar-les en qualsevol context. A més, Zabala (2007, pàg.49) fa una aclaració en el seu llibre: ''cuando nos refiramos a competencias, lo haremos aludiendo a la actuación lo más eficaz posible de la persona...'' ja que una actuació competent no es mesura del zero al deu.
Ja sabem que una de les funcions de les competències és educar per a la vida, però, en quines dimensions? Segons Zabala (2007) en el seu llibre 11 ideeas clave és important ser competent en la dimensió social, per valorar-la i intervenir en ella de forma responsable a més de tenir ànims per transformar-la per a que siga més justa, solidària i democràtica. En la dimensió interpersonal, per ser competent per a conviu-re amb els demés. En la dimensió personal, per comprendre's a sí mateix i en la dimensió professional per exercir una tasca professional de forma responsable, flexible i rigurosa.
D'altra banda, hem de ser conscients sempre del que estan aprenent els nostres alumnes. Amb el model expositiu no ho sabem. L'aprenentatge ha de ser a partir de construccions, experiències, comprensió, interacció... no únicament repetició, en tot cas aquesta hauria d'anar relacionada amb un element (una imatge, un vídeo..) que li donés sentit.
D'altra banda, hem de ser conscients sempre del que estan aprenent els nostres alumnes. Amb el model expositiu no ho sabem. L'aprenentatge ha de ser a partir de construccions, experiències, comprensió, interacció... no únicament repetició, en tot cas aquesta hauria d'anar relacionada amb un element (una imatge, un vídeo..) que li donés sentit.
Llegint els apunts de la conferència del dimarts, m'he donat de compte de què tinc una frase que vaig senyalar molt i que va dir Zabala: '' la utopia ens marca el camí a seguir'', ja l'havia sentit dir a la nostra professora però m'agrada molt aquesta frase perquè trob que és veritat. És com un punt (llunyà) de referència i al què vols arribar passi el que passi, i això representa un camí a recórrer per arribar-hi.
A la meva entrada de la setmana pasada, ingredients per a un bon aprenentatge significatiu, ja vaig reflexionar un poc sobre el tema de les competències (paràgraf 14), però si ara la llegeix, sóc conscient de què en parlava d'una forma més abstracta, segurament perquè encara no havíem profunditzat tant en el tema. Cada vegada que en parlem, sent que els meus esquemes van canviant, perquè son moltes idees noves les que se'm presenten al davant i encara necessit organitzar-les completament. Quan més parlem del tema, més sent que la manera d'ensenyar ha de ser aquesta; per competències, tot el qui ho explica sembla tenir els arguments correctes, però encara se'm presenten alguns dubtes: ja son molts d'anys de fer examens i encara em costa descartar-los com a eina per avaluar, com ho feim amb les competències? També mitjançant examens? o d'alguna altra forma?
D'altra banda, he de dir que quan parlem d'algun tema, he de parar-me a pensar si pasa el mateix en situacions personals per mirar de relacionar-ho. La setmana pasada em vaig posar a jo mateixa d'exemple com a gimnasta (últim paràgraf), però tal vegada era una visió més interna. Per tal de donar una visió més externa de la situació, puc descriu-re el que he vist moltes vegades com a entrenadora també de gimnàstica rítmica. Quan estava redactant la ideea de ''la taula de quatre potes'' que ens dóna Zabala, estava pensant que jo he vist que realment és necessari complementar els quatre components perquè si en falla un no s'és competent. Per exemple: podem definir una gimnasta competent aquella que treu el treball (en aquest cas la coreografia) endavant, que entrena amb ganes, que es supera dia a dia... Aquí també son importants els conceptes i els fets: saber quins exercicis hi ha, perquè es fan, que signifiquen, és a dir, la construcció formal, després també els procediments, que adquiriran amb molta pràctica i amb models a seguir, ja siga la pròpia entrenadora, les companyes, un vídeo... i per últim però no menys important, tenir una actitud molt positiva, moltes ganes d'aprendre i de millorar. Si falla una d'aquestes quatre potes, aquesta gimnasta no serà realment competent.
Juan Carlos Guerra (PurposedES) deia: ''han visto como alumnos somnolientos que vegetaban en sus pupitres han comenzado a despertar y ahora se implican, colaboran y les gusta aprender porque ellos mismos contribuyen al proceso''. Ara jo veig aquesta frase i pens: ''jo vull que amb les meus alumnes siga així; que s'impliquin i que es sentin progatonistes del seu propi aprenentatge''.
A la meva entrada de la setmana pasada, ingredients per a un bon aprenentatge significatiu, ja vaig reflexionar un poc sobre el tema de les competències (paràgraf 14), però si ara la llegeix, sóc conscient de què en parlava d'una forma més abstracta, segurament perquè encara no havíem profunditzat tant en el tema. Cada vegada que en parlem, sent que els meus esquemes van canviant, perquè son moltes idees noves les que se'm presenten al davant i encara necessit organitzar-les completament. Quan més parlem del tema, més sent que la manera d'ensenyar ha de ser aquesta; per competències, tot el qui ho explica sembla tenir els arguments correctes, però encara se'm presenten alguns dubtes: ja son molts d'anys de fer examens i encara em costa descartar-los com a eina per avaluar, com ho feim amb les competències? També mitjançant examens? o d'alguna altra forma?
D'altra banda, he de dir que quan parlem d'algun tema, he de parar-me a pensar si pasa el mateix en situacions personals per mirar de relacionar-ho. La setmana pasada em vaig posar a jo mateixa d'exemple com a gimnasta (últim paràgraf), però tal vegada era una visió més interna. Per tal de donar una visió més externa de la situació, puc descriu-re el que he vist moltes vegades com a entrenadora també de gimnàstica rítmica. Quan estava redactant la ideea de ''la taula de quatre potes'' que ens dóna Zabala, estava pensant que jo he vist que realment és necessari complementar els quatre components perquè si en falla un no s'és competent. Per exemple: podem definir una gimnasta competent aquella que treu el treball (en aquest cas la coreografia) endavant, que entrena amb ganes, que es supera dia a dia... Aquí també son importants els conceptes i els fets: saber quins exercicis hi ha, perquè es fan, que signifiquen, és a dir, la construcció formal, després també els procediments, que adquiriran amb molta pràctica i amb models a seguir, ja siga la pròpia entrenadora, les companyes, un vídeo... i per últim però no menys important, tenir una actitud molt positiva, moltes ganes d'aprendre i de millorar. Si falla una d'aquestes quatre potes, aquesta gimnasta no serà realment competent.
Juan Carlos Guerra (PurposedES) deia: ''han visto como alumnos somnolientos que vegetaban en sus pupitres han comenzado a despertar y ahora se implican, colaboran y les gusta aprender porque ellos mismos contribuyen al proceso''. Ara jo veig aquesta frase i pens: ''jo vull que amb les meus alumnes siga així; que s'impliquin i que es sentin progatonistes del seu propi aprenentatge''.
Make your own photo slideshow at Animoto.
Aquests són els enllaços a les fotografíes:
Enhorabuena Celia por esta reflexión. Necesitamos nuevos profesionales de la educación como tú, que tengan claro desde su formación inicial cuál debe ser el verdadero propósito de la educación.
ResponderEliminarY gracias por la mención ;).
Un abrazo.
Muchas gracias por leer mi entrada y comentarla. La verdad es que me ha hecho mucha ilusión y me da ánimos para seguir esforzándome en escribir cada semana.
EliminarSaludos y gracias otra vez :)