Currículum: tasca de reflexió o cursa de velocitat?

Aquesta setmana hem parlat del polèmic currículum, i li dono aquesta característica de polèmic perquè després d'estudiar-ho, sembla que cadascú en té una opinió. Pedro Villarubia (2011) fa una crítica a aquest. Em sembla molt enginyosa i a més, una bona introducció a la meva entrada.

Tenim l'estructura curricular actual des de la LOGSE (que impulsà un nou concepte de currículum) i es manté amb la LOE.

Hi ha diferents definicions d'aquest terme, per exemple en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil, Isabel Solé, Eulàlia Bassedas i Teresa Huguet (1996, pàg.58) apunten que: ''els currículums són el conjunt de sabers culturals, que, en un moment donat, els responsables polítics i especialistes en educació, acorden que cal treballar a l'escola per formar persones que han de viu-re en un context social i cultural''. Una altra definició que podríem dir que ofereix una visió atracada al concepte de currículum actual és: ''el currículum és l'eslavó que es situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l'acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules, Coll (1987).

A partir de la LOGSE, l'estructura del currículum és oberta i flexible, per tant,, cada nivell va concretant i tancant objectius i continguts (nivells de concreció). Aquest són tres: 

- Primer nivell de concreció: normalment ens referim a una Administració central mes una Administració Autonòmica. Es concreta en un document que és el disseny curricular i estableix uns objectius generals a més de donar orientacions per a l'ensenyament i per l'avaluació. És molt important ja que és com la base per poder elaborar el segon i tercer nivell.
- Segon nivell de concreció: és el projecte curricular de centre (PCC) i l'elabora el claustre de centre. Podem dir que és adaptar el primer nivell a la nostra escola.

- Tercer nivell de concreció: cada mestre concreta la programació de l'aula per a tot el curs. Com hem dit que l'estructura del currículum és oberta, es dóna l'oportunitat al professor de tenir més protagonisme i puga tenir més marge per concretar.

Els professionals que intervenen en els diferents nivells que acabem d'anomenar, han de prendre una sèrie de decisions sobre allò que és digne de ser estudiat i que ha de formar part d'aquest currículum. D'acord amb Coll (1986) hi ha diferents fonts que ens ajuden a prendre aquestes decisions:

- L'anàlisi sociocultural: aquells aspectes que cal ensenyar tenint en compte el context social en què ens trobem, a més de fer una selecció dels sabers culturals que és important assolir.
 - L'anàlisi psicològica: allò que és important saber en un moment determinat del desenvolupament cognitiu i psicològic dels alumnes.
- L'anàlisi disciplinària: determina el coneixement que ens proporciona cada àrea, cada disciplina.
- L'anàlisi pedagògica: quines són les situacions de pràctica que permeten un millor aprenentatge, com s'ha d'ensenyar cada contingut. Ha d'ajudar-nos també a orientar el maneig de les eines. A la segona entrada: escultors de persones (paràgraf 11) ja expressava que s'havien d'integrar les eines per ensenyar contingut, i segueix sent important tenir-ho en compte.

Exposat ja tot aquest plantejament un poc més teòric, cal aturar-se a reflexionar. Partim d'una pregunta: quin tipus de mestre necessitem que sàpiga treballar sobre tot això i adaptar-ho al seu context? Jo contestaria que un mestre competent, que sàpiga anar tancant aquest currículum. Un professional que sàpiga com usar-lo i treballar-lo.
El problema ha estat que, degut a la càrrega de treball que porten els docents, han hagut de buscar un recurs que els ajudés a portar-ho tot endavant, i aquesta solució ha estat recórrer al llibre de text com a identificació del currículum, i aquí tenim el greu problema. Com diu Ana López Hernandez, a Libros de texto y profesionalidad docente (2012): ''subordinar el desarrollo de la tarea docente al libro de texto constituye un elemento de desprofesionalización''. Jo trob que és completament cert, si un altre fa el treball per nosaltres tenim un problema, ja que no estem sent professionals. A part d'això, si pretenem acabar un llibre de text sencer, probablement haurem d'anar cada classe corrent i fent via per aconseguir-ho, i l'aprenentatge no és una cursa, hi ha que viu-re els coneixements, investigar-los.

  Podem usar el llibre de text de guía, però no necessitem seguir-lo al peu de la lletra. 
Ir a descargar       

'' No hem de tenir un currículum identificat pel llibre de text, sinó que hem de ser professionals i competents i fer una tasca de reflexió sobre aquest''. 

Tal vegada el problema és que tenim currículums excessivament carregats i això comporta no poder treballar d'altres formes, per exemple mitjançant competències, i després d'haver entès a l'última entrada Recórrer el camí mitjançant competències la importància de treballar d'aquesta forma, em sembla frustrant.

Com a professors, hem de tenir una altra cosa important també en compte : el currículum ocult del que parla Gimeno (1989). Quan parlem d'aquest concepte, ens referim al missatge subjacent que l'alumne reb de la nostra part. És força crític ja que moltes vegades ho fem de forma inconscient, si el llenguatge s'usa irreflexivament pot tenir un efecte negatiu en els nostres alumnes. Ells aprenen del nostre exemple, així que hem de tenir molta cura amb aquest tema i ser un bon referent.
El currículum ens dóna informacions de què, com i quan ensenyar i què, com i quan cal avaluar, però realment no parla d'aquestes experiències d'aprenentatge que acabem d'explicar, d'aquí la característica de currículum ''ocult''.

Potser a algues persones se'ls hi planteja una altra pregunta: ''si estem diguen que el currículum és obligatori, que feim a les etapes no obligatòries?'' Si en el nostre cas posem l'exemple de l'Educació Infantil, trob que és igualment important ajudar-nos de la funció orientadora del currículum per l'ensenyament i per preparar als nens de cara a altres etapes a més de socialitzar-los correctament.

He de dir que abans de centrar-nos en aquest tema, no era conscient de tot el que envoltava al currículum. Només pensava en què hi havia d'haver algunes pautes a seguir pels professors durant el curs però, després d'haver-ho estudiat, veig que és més que això.

De vegades havia arribat a pensar que el seguiment estricte del llibre de text era una cosa normal, això és clar, es deu a experiències pròpies que feren que jo ho pensés així, per què jo he sentit a professors dir: ''vinga ràpid que queda molt de llibre i l'hem d'acabar'' ara, és clar, veig que això és un error, i què si no acabem el llibre? L'important és haver assolit els coneixements realment importants i formar-nos de forma competent, la setmana passada era d'això del que parlàvem, d'aprendre construint, experimentant. Realment encara hi ha persones, no només professors, que pensen que sense llibre de text no hi ha aprenentatge i això és perquè encara hi ha una visió molt tradicional de l'educació.

Tots sabem que (desgraciadament) les lleis estan en continu canvi, això pot semblar que ens perjudica directament, però, si ho pensem, realment no, ja que si nosaltres som competents i professionals seguirem treballant correctament i seguint els nostres principis per aconseguir els objectius fixats, al menys, jo ho esper així.

Quant a l'artefacte d'aquesta setmana, he de dir que m'ha costat un poc més que els anteriors, però, he demanat ajuda i he aconseguit presentar-ho a temps. Tot i que jo he fet la gravació directament a l'ordinador, sé que algunes companyes ho han fet amb el telèfon mòvil i men'n dono compte de les possibilitats que tenim usant la tecnologia, ja que el mòvil es porta sempre al damunt i en qualsevol moment podem fer-ne ús, en el nostre cas, si un dia per exemple estam a classe i es dóna una situació digna de gravar o algun pensament o reflexió, tan nostre com d'un alume, pot ser enregistrat al moment i això ens dóna moltes possibilitats per créixer com a mestres competents.

  

Aquí deixe un vídeo sobre els canvis curriculars que, tot i que el verem de cara a la próxima entrada, trob que també encaixa en aquesta.