viernes, 16 de noviembre de 2012

Volem canviar? Doncs treballem per aconseguir-ho.


Aquesta setmana hem tornat a enllaçar amb les competències i hi hem aprofundit encara més que l'anterior vegada a l'entrada de recórrer el camí mitjançant competències. Així, ens hem centrat en temes que encara no havíem estudiat gaire com és la distribució a l'aula, la importància del temps i els espais, entre altres conceptes importants.        
           
La setmana passada, ens endinsarem en el currículum, la seva estructura, les fonts, els seus usos i en reflexionar sobre aquest, però no vaig poder aportar (ja que encara no ho havíem donat) que haviem d'enfocar-lo de forma globalitzadora. El coneixement en sí és un, és global; no es dóna per discilipes, llavors, haurem de començar a plantejar-nos que el currículum, i per tant, l'aprenentatge siga igual. Isabel Solé, Eulàlia Bassedas i Teresa Huguet en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg.132) expliquen: ''en l'enfocament globalitzador el nexe comú és el problema lligat a la realitat que dóna entrada a diversos continguts, i això facilita l'establiment de relacions que caracteritza l'aprenentatge significatiu''.
           
            Recuperant el tema de les competències, podem parlar-ne de vuit:
            1. Comunicativa, lingüística i audiovisual    
            2. Artística i cultural  
            3. Tractament de la informació i competència digital
            4. Matemàtica
            5. Aprendre a aprendre         
            6. Autonomia i iniciativa personal
            7. Coneixement i interacció amb el món físic          
            8. Social i ciutadana 
Si ens fixem, podem veure que aquestes competències corresponen als quatre pilars bàsics de l'educació de Delors (1996): saber, saber ser, saber fer i saber conviu-re.
Hem d'assumir que aquestes competències s'han de poder treballar des de qualsevol àrea. Per exemple si jo sóc professor de matemàtiques, no només m'he de preocupar de què els alumnes assoleixin la competència matemàtica, sinó que en puc treballar moltes d'altres i així amb totes les matèries. A més, trob que és molt més enriquidor saber interrelacionar-ho tot, ja que si només sabem veu-re les coses per disciplines aïllades perdem la visió global. Sembla que a l'educació infantil es sap treballar d'aquesta forma, però quan més s'avança de curs, més costa, i això és un problema.  
           
Igual que a l'entrada de les competències vaig dir que poder gaudir de la conferència d'Antoni Zabala m'havia enriquit molt, m'ha passat el mateix aquesta setmana, ja que hem vist una entrevista als directors del CE Jacint Verdaguer on parlen de quins tipus de canvis hi hauria que dur a terme, i m'agrada perquè realment t'oblides de què estàs a classe i penses que ells t'ho expliquen a tu amb les seves pròpies paraules.      
Per començar parlaré un poc de dels canvis en el professorat ja que és la persona en sí que hem de ser d'aquí a alguns anys. La ideea principal és el canvi del professor des de l'escola tradicional a l'actual, el canvi de rol d'aquest. En aquests moments no és ell qui té aquelles veritats absolutes i no discutibles de les que parlàvem a la primera entrada de bloc (paràgraf 3), sinó que és un orientador, un gestor d'activitats que ha de preocupar-se d'oferir-li a l'alumne allò que necessita per desenvolupar-se. Amb això, el centre d'atenció passa a ser l'alumne (que no significa que la tasca del docent passi a ser molt més fàcil sinó tot al contrari), a més de la tasca d'ensenyament, hi ha d'haver una relació professor-alumne, preocupar-nos per ells. Com s'expressa en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil (1996, pàg. 108): ''el fet que l'infant se senti estimat, valorat i apreciat com a alumne per la seva mestra afavorirà que se senti segur a l'escola i que es vagi sentint amb capacitat per afrontar els diferents reptes que hom li anirà proposant'', amb això estem parlant del concepte de  tecnologia dolça i trob que és molt bonic perquè com a futura mestra em sembla fascinant que nosaltres pugem ser tan importants i influents en l'etapa educativa d'aquests nens i nenes.          
A part d'això, es parla també de la importància de l'agermanament entre el professorat  i de treballar interdisciplinàriament.     
Si en quan al rol del professor es trenquen esquemes, amb els l'organització de l'aula també. Si el docent ja no és el protagonista i ho són els alumnes, ens haurem d'escoltar entre tots, ja no només escolt a la persona que tinc al davant. A més, l'aprenentatge ha de ser social, es pot treballar de moltes formes; Zabala, al seu llibre Cómo aprender y enseñar competencias (2007) parla de fer-ho amb grans grups, equips fixos, equips flexibles homogenis o heterogenis o de forma individual sobretot per realitzar les tasques de reflexió.   
           
Referint-nos al temps, Isabel Solé (1996, pàg.109) expressa: ''el temps d'aprendre i el temps de viure i créixer no estan separats i en tot moment l'infant creix i aprèn gràcies a l'acció educativa de les persones que l'envolten i a les experiències que té en aquest context''. Amb això vol dir que qualsevol situació que es doni, qualsevol cosa que es faci, tindrà sentit educatiu i serà rellevant, realment això ho exposa de cara a l'educació infantil, però seria bò que es pogués donar a les altres etapes també, tot i que és més difícil.      
           
Quan introduírem el TPACK a l'entrada d'escultors de persones, ja exposava breument la importància d'intregrar les eines per ensenyar contingut (paràgraf 10), ara, després de les classes d'aquesta setmana i de veure els vídeos, puc ampliar-ho. Les tecnologies per sí soles no fan millorar el resultat dels aprenentatges; si sóc professora de matemàtiques no puc pretendre que els alumnes facin els mateixos problemes que resoldrien amb paper i llapis però a l'ordinador, ha de ser un conjunt amb la metodologia i l'ús que els hi donem.       
           

Si parlem de canvis curriculars, és important que parlem de desenvolupar el coneixement i la sociabilitat. A més de treballar tant l'esforç individual com el col·lectiu i cooperatiu. Que l'alumne aprengui a aprendre al llarg de la vida.           

Un altre factor important és l'entorn, ja hem dit que el nostre món és globalitzat, per tant hem de saber treballar amb altres cultures, altres països... Hem de saber què demana la societat a l'escola i a l'inrevés. A l'escola, la diversitat és un fet, pot haver-hi nens de diferents cultures, nens amb necessitats especials... i ho hem d'acceptar com una cosa natural i treballar-ho. M'agradaria posar un exemple sobre això: a una altra assignatura, anàrem a visitar una classe de P4 per observar i posteriorment fer un treball. Allí, hi havia una nena amb necessitats especials ja que té Síndrome de Down però em va apassionar veure que estava completament integrada a la classe, perquè abans les diferències es remarcaven molt.    
           
Segons Zabala també, és important el treball per projectes per a construir coneixement plantejant objectius, treballant-los, relacionant-los i obtinguen conclusions i reflexionant sobre aquestes. ''Una enseñanza en la que el objetivo no será la variedad, sino la utilización apropiada de aquellas estrategias y métodos coherentes con el conocimiento del que disponemos sobre cómo se producen los aprendizajes'' (Zabala 2007, pàg. 167).

  Aquest video mostra un cas particular d'una escola que té l'intenció de seguir més o menys això.

Aquesta setmana trob que l'entrada ha estat un poc més extensa ja que hi havia molts continguts que analitzar, però, he de dir que, tot i que realitzar les entrades setmanalment és un esforç considerable, no em desagrada fer-les perquè jo mateixa noto que estic realitzant un aprenentatge significatiu i, igual que passa amb l'esport, no m'importa fer un treball dur si resulta gratificant.        
He de dir que de vegades em sento com en una muntanya russa, si mir-ho les notícies o la premsa veig que el tema de l'educació està tan malament que em fa por, però, després pens que millorarà i que estic al grau correcte en el moment correcte.         
Quant als coneixements, he de dir que després de parlar tant de competències, en el meu cap ja pensava que a l'educació infantil era on més es tenien en compte, però la nostra professora ens va aclarir que en aquesta etapa realment no es treballaven les competències pròpiament dites, sinó que es treballaven les habilitats per desenvolupar el coneixement per poder adquirir-les en els pròxims cursos. M'alegre d'haver rectificat aquest error ara que encara no és massa tard.
A més, me'n dono compte de la importància del treball de reflexió, a infantil, com a les altres etapes, també és important i no perquè siguen més petits hem de fer les coses per què sí, això és un error. Jo mateixa si llegeixo la primera entrada del bloc, veig que quasi no vaig fer tasca de reflexió i ara veig l'important que és i el buit que queda a l'aprenentatge sense això.   
           
           
L'eina d'aquesta setmana no ha estat tant tècnica sinó que l'important era reflexionar i trobar una situació que creés conflicte en els nostres alumnes. Sembla fàcil, i de fet segurament hi ha un munt de situacions conflictives davant els nostres ulls però sovint passen inadvertides.
En el meu cas, he escollit els peixos, perquè tot i que semblen simples, realment crec que poden generar preguntes i conflicte en els alumnes per exemple per la situació de viure en un medi que no és el nostre. Així, es podria partir de preguntes com: ''com respiren dins l'aigua?'', ''fixeu-vos que no tenen nas!'', ''no s'acansen de nedar?'', ''els peixos dormen?'' i tot el que se'ns ocorregués en aquell moment. A més, com els nens solen tenir una fixació especial pels animals, trob que estarien motivats a aprendre'n més coses. Inclús, trob que després de fer l'exercici de reflexionar sobre els peixos i els temes que en deriven, es podria plantejar la ideea de tenir un peix a la classe i comprometre's a cuidar-lo per a que ells, a més d'aprendre més sobre el tema, desenvolupessin la capacitat de responsabilitat i s'ocupessin de donar-li menjar, rentar la peixera...

P161112_10.54_1

lunes, 12 de noviembre de 2012

Currículum: tasca de reflexió o cursa de velocitat?

Aquesta setmana hem parlat del polèmic currículum, i li dono aquesta característica de polèmic perquè després d'estudiar-ho, sembla que cadascú en té una opinió. Pedro Villarubia (2011) fa una crítica a aquest. Em sembla molt enginyosa i a més, una bona introducció a la meva entrada.
Tenim l'estructura curricular actual des de la LOGSE (que impulsà un nou concepte de currículum) i es manté amb la LOE.
Hi ha diferents definicions d'aquest terme, per exemple en el llibre Aprendre i ensenyar a l'educació infantil, Isabel Solé, Eulàlia Bassedas i Teresa Huguet (1996, pàg.58) apunten que: ''els currículums són el conjunt de sabers culturals, que, en un moment donat, els responsables polítics i especialistes en educació, acorden que cal treballar a l'escola per formar persones que han de viu-re en un context social i cultural''. Una altra definició que podríem dir que ofereix una visió atracada al concepte de currículum actual és: ''el currículum és l'eslavó que es situa entre la declaració de principis generals i la seva traducció operacional, entre la teoria educativa i la pràctica pedagògica, entre la planificació i l'acció, entre el que es prescriu i el que succeeix realment a les aules, Coll (1987).
A partir de la LOGSE, l'estructura del currículum és oberta i flexible, per tant,, cada nivell va concretant i tancant objectius i continguts (nivells de concreció). Aquest són tres: 
- Primer nivell de concreció: normalment ens referim a una Administració central mes una Administració Autonòmica. Es concreta en un document que és el disseny curricular i estableix uns objectius generals a més de donar orientacions per a l'ensenyament i per l'avaluació. És molt important ja que és com la base per poder elaborar el segon i tercer nivell.
-
Segon nivell de concreció: és el projecte curricular de centre (PCC) i l'elabora el claustre de centre. Podem dir que és adaptar el primer nivell a la nostra escola.
- Tercer nivell de concreció: cada mestre concreta la programació de l'aula per a tot el curs. Com hem dit que l'estructura del currículum és oberta, es dóna l'oportunitat al professor de tenir més protagonisme i puga tenir més marge per concretar.

Els professionals que intervenen en els diferents nivells que acabem d'anomenar, han de prendre una sèrie de decisions sobre allò que és digne de ser estudiat i que ha de formar part d'aquest currículum. D'acord amb Coll (1986) hi ha diferents fonts que ens ajuden a prendre aquestes decisions:

-
L'anàlisi sociocultural: aquells aspectes que cal ensenyar tenint en compte el context social en què ens trobem, a més de fer una selecció dels sabers culturals que és important assolir.
 - L'anàlisi psicològica: allò que és important saber en un moment determinat del desenvolupament cognitiu i psicològic dels alumnes.
- L'anàlisi disciplinària: determina el coneixement que ens proporciona cada àrea, cada disciplina.
- L'anàlisi pedagògica: quines són les situacions de pràctica que permeten un millor aprenentatge, com s'ha d'ensenyar cada contingut. Ha d'ajudar-nos també a orientar el maneig de les eines. A la segona entrada: escultors de persones (paràgraf 11) ja expressava que s'havien d'integrar les eines per ensenyar contingut, i segueix sent important tenir-ho en compte.

Exposat ja tot aquest plantejament un poc més teòric, cal aturar-se a reflexionar. Partim d'una pregunta: quin tipus de mestre necessitem que sàpiga treballar sobre tot això i adaptar-ho al seu context? Jo contestaria que un mestre competent, que sàpiga anar tancant aquest currículum. Un professional que sàpiga com usar-lo i treballar-lo.
El problema ha estat que, degut a la càrrega de treball que porten els docents, han hagut de buscar un recurs que els ajudés a portar-ho tot endavant, i aquesta solució ha estat recórrer al llibre de text com a identificació del currículum, i aquí tenim el greu problema. Com diu
Ana López Hernandez, a Libros de texto y profesionalidad docente (2012): ''subordinar el desarrollo de la tarea docente al libro de texto constituye un elemento de desprofesionalización''. Jo trob que és completament cert, si un altre fa el treball per nosaltres tenim un problema, ja que no estem sent professionals. A part d'això, si pretenem acabar un llibre de text sencer, probablement haurem d'anar cada classe corrent i fent via per aconseguir-ho, i l'aprenentatge no és una cursa, hi ha que viu-re els coneixements, investigar-los.

P081112_20.22  Podem usar el llibre de text de guía, però no necessitem seguir-lo al peu de la lletra. 
Ir a descargar       
'' No hem de tenir un currículum identificat pel llibre de text, sinó que hem de ser professionals i competents i fer una tasca de reflexió sobre aquest''. 
Tal vegada el problema és que tenim currículums excessivament carregats i això comporta no poder treballar d'altres formes, per exemple mitjançant competències, i després d'haver entès a l'última entrada Recórrer el camí mitjançant competències la importància de treballar d'aquesta forma, em sembla frustrant.

Com a professors, hem de tenir una altra cosa important també en compte : el currículum ocult del que parla
Gimeno (1989). Quan parlem d'aquest concepte, ens referim al missatge subjacent que l'alumne reb de la nostra part. És força crític ja que moltes vegades ho fem de forma inconscient, si el llenguatge s'usa irreflexivament pot tenir un efecte negatiu en els nostres alumnes. Ells aprenen del nostre exemple, així que hem de tenir molta cura amb aquest tema i ser un bon referent.
El currículum ens dóna informacions de què, com i quan ensenyar i què, com i quan cal avaluar, però realment no parla d'aquestes experiències d'aprenentatge que acabem d'explicar, d'aquí la característica de currículum ''ocult''.

Potser a algues persones se'ls hi planteja una altra pregunta: ''si estem diguen que el currículum és obligatori, que feim a les etapes no obligatòries?'' Si en el nostre cas posem l'exemple de l'Educació Infantil, trob que és igualment important ajudar-nos de la funció orientadora del currículum per l'ensenyament i per preparar als nens de cara a altres etapes a més de socialitzar-los correctament.

He de dir que abans de centrar-nos en aquest tema, no era conscient de tot el que envoltava al currículum. Només pensava en què hi havia d'haver algunes pautes a seguir pels professors durant el curs però, després d'haver-ho estudiat, veig que és més que això.

De vegades havia arribat a pensar que el seguiment estricte del llibre de text era una cosa normal, això és clar, es deu a experiències pròpies que feren que jo ho pensés així, per què jo he sentit a professors dir: ''vinga ràpid que queda molt de llibre i l'hem d'acabar'' ara, és clar, veig que això és un error, i què si no acabem el llibre? L'important és haver assolit els coneixements realment importants i formar-nos de forma competent,
la setmana passada era d'això del que parlàvem, d'aprendre construint, experimentant. Realment encara hi ha persones, no només professors, que pensen que sense llibre de text no hi ha aprenentatge i això és perquè encara hi ha una visió molt tradicional de l'educació.

Tots sabem que (desgraciadament) les lleis estan en continu canvi, això pot semblar que ens perjudica directament, però, si ho pensem, realment no, ja que si nosaltres som competents i professionals seguirem treballant correctament i seguint els nostres principis per aconseguir els objectius fixats, al menys, jo ho esper així.

Quant a l'artefacte d'aquesta setmana, he de dir que m'ha costat un poc més que els anteriors, però, he demanat ajuda i he aconseguit presentar-ho a temps. Tot i que jo he fet la gravació directament a l'ordinador, sé que algunes companyes ho han fet amb el telèfon mòvil i men'n dono compte de les possibilitats que tenim usant la tecnologia, ja que el mòvil es porta sempre al damunt i en qualsevol moment podem fer-ne ús, en el nostre cas, si un dia per exemple estam a classe i es dóna una situació digna de gravar o algun pensament o reflexió, tan nostre com d'un alume, pot ser enregistrat al moment i això ens dóna moltes possibilitats per créixer com a mestres competents.

  

Aquí deixe un vídeo sobre els canvis curriculars que, tot i que el verem de cara a la próxima entrada, trob que també encaixa en aquesta.

sábado, 3 de noviembre de 2012

Recórrer el camí mitjançant competències


Aquesta setmana ens hem endinsat en el tema de les competències d'una forma especial, hem vist una conferència d'Antoni Zabala a Eivissa i, al menys per a mi, ha set enriquidor, ja que no és el mateix llegir-ho que poder sentir com ell ho explica amb les seves paraules, exemples, ironies... Tot i això, el seu llibre 11 ideas clave ens és molt útil per ampliar i reforçar tot allò que escoltàrem dimarts a classe.

El terme competència va néixer al món de l'empresa. Aquelles persones que sabien resoldre problemes eficaçment eren competents. Però dins classe tampoc és un terme innovador, segurament molts anys enrere ja hi havia professors amb la idea de treballar per competències i així ho feien.

Existeixen moltes definicions per aquest terme: en trobem en l'àmbit professional i en l'educatiu (el que més ens interessa en aquest moment). Així, Zabala (2007) elabora la seva pròpia concepció d'aquest terme com: ''la capacidad o habilidad de efectuar tareas o hacer frente a situaciones diversas de forma eficaz en un contexto determinada. Y para ello es necesario movilizar actitudes, habilidades y conocimientos al mismo tiempo y de forma interrelacionada''.

Com veiem en la seva definició, Zabala (2007) ja destaca els components de la competència. ''la taula de quatre potes'' :
- Els conceptes i els fets: (algunes persones els uneixen i parlen de tres potes) és la construcció formal i allò per memoritzar, és important i no es pot deixar de banda ja que és necessari per a realitzar una bona pràctica. Tradicionalment l'assolició d'aquests dos components era la finalitat de l'educació, aquí estava el problema, no complementar-ho amb els altres dos o utilitzar el mateix mecanisme (memoritzar) en ells.
- Els procediments: els assolim mitjançant la pràctica i seguint uns models.
- L'actitud a través de l'experiència personal i la vinculació amb els valors. Aquesta ha de ser positiva. No s'aprèn el què és ser solidari estudiant la definició, s'aprèn sent-ho i vivint-ho.
Happy child with painted hands És molt important una actitud positiva.


Al mateix temps, podem relacionar aquests components amb els quatre pilars de l'educació de Delors (1996): saber, saber fer, saber ser i saber conviu-re.

El procès en una actuació competent tindria també quatre passos que correspondrien amb l'anàlisi de la situació per identificar els problemes i actuar eficaçment, revisar els esquemes assolits en busca de solucions (competències), seleccionar aquest esquema d'actuació corresponent adaptant-lo al context del moment i mantenir una actitud positiva en tot moment.

En la conferència, Zabala també digué què, d'alguna manera, hem acceptat una educació propedèutica, la qual definia com una forma de superar etapes, com una gimcana de cara a la selectivitat i la Universitat. Per tant els més importants són aquells que aconsegueixen arribar fins aquí, però no volem això, necessitem professionals de tot tipus, els hem de formar a tots per igual. I a més de tenir bons professionals necessitem bons ciutadans.

Per tant, l'objectiu de l'escola és formar integralment, formar persones competents, que no només sàpiguen competències, sinó que trobin sempre la manera d'usar-les en qualsevol context. A més, Zabala (2007, pàg.49) fa una aclaració en el seu llibre: ''cuando nos refiramos a competencias, lo haremos aludiendo a la actuación lo más eficaz posible de la persona...'' ja que una actuació competent no es mesura del zero al deu.

Ja sabem que una de les funcions de les competències és educar per a la vida, però, en quines dimensions? Segons Zabala (2007) en el seu llibre 11 ideeas clave és important ser competent en la dimensió social, per valorar-la i intervenir en ella de forma responsable a més de tenir ànims per transformar-la per a que siga més justa, solidària i democràtica. En la dimensió interpersonal, per ser competent per a conviu-re amb els demés. En la dimensió personal, per comprendre's a sí mateix i en la dimensió professional per exercir una tasca professional de forma responsable, flexible i rigurosa.

D'altra banda, hem de ser conscients sempre del que estan aprenent els nostres alumnes. Amb el model expositiu no ho sabem. L'aprenentatge ha de ser a partir de construccions, experiències, comprensió, interacció... no únicament repetició, en tot cas aquesta hauria d'anar relacionada amb un element (una imatge, un vídeo..) que li donés sentit.




Llegint els apunts de la conferència del dimarts, m'he donat de compte de què tinc una frase que vaig senyalar molt i que va dir Zabala: '' la utopia ens marca el camí a seguir'', ja l'havia sentit dir a la nostra professora però m'agrada molt aquesta frase perquè trob que és veritat. És com un punt (llunyà) de referència i al què vols arribar passi el que passi, i això representa un camí a recórrer per arribar-hi.
A la meva entrada de la setmana pasada, ingredients per a un bon aprenentatge significatiu, ja vaig reflexionar un poc sobre el tema de les competències (paràgraf 14), però si ara la llegeix, sóc conscient de què en parlava d'una forma més abstracta, segurament perquè encara no havíem profunditzat tant en el tema. Cada vegada que en parlem, sent que els meus esquemes van canviant, perquè son moltes idees noves les que se'm presenten al davant i encara necessit organitzar-les completament. Quan més parlem del tema, més sent que la manera d'ensenyar ha de ser aquesta; per competències, tot el qui ho explica sembla tenir els arguments correctes, però encara se'm presenten alguns dubtes: ja son molts d'anys de fer examens i encara em costa descartar-los com a eina per avaluar, com ho feim amb les competències? També mitjançant examens? o d'alguna altra forma?

D'altra banda, he de dir que quan parlem d'algun tema, he de parar-me a pensar si pasa el mateix en situacions personals per mirar de relacionar-ho. La setmana pasada em vaig posar a jo mateixa d'exemple com a gimnasta (últim paràgraf), però tal vegada era una visió més interna. Per tal de donar una visió més externa de la situació, puc descriu-re el que he vist moltes vegades com a entrenadora també de gimnàstica rítmica. Quan estava redactant la ideea de ''la taula de quatre potes'' que ens dóna Zabala, estava pensant que jo he vist que realment és necessari complementar els quatre components perquè si en falla un no s'és competent. Per exemple: podem definir una gimnasta competent aquella que treu el treball (en aquest cas la coreografia) endavant, que entrena amb ganes, que es supera dia a dia... Aquí també son importants els conceptes i els fets: saber quins exercicis hi ha, perquè es fan, que signifiquen, és a dir, la construcció formal, després també els procediments, que adquiriran amb molta pràctica i amb models a seguir, ja siga la pròpia entrenadora, les companyes, un vídeo... i per últim però no menys important, tenir una actitud molt positiva, moltes ganes d'aprendre i de millorar. Si falla una d'aquestes quatre potes, aquesta gimnasta no serà realment competent.



Juan Carlos Guerra (PurposedES) deia: ''han visto como alumnos somnolientos que vegetaban en sus pupitres han comenzado a despertar y ahora se implican, colaboran y les gusta aprender porque ellos mismos contribuyen al proceso''. Ara jo veig aquesta frase i pens: ''jo vull que amb les meus alumnes siga així; que s'impliquin i que es sentin progatonistes del seu propi aprenentatge''.


 Aquí present el meu Animoto en el qual he intentat plasmar amb imatges la ideea principal de tot això del que estem parlant.
Make your own photo slideshow at Animoto.

 Aquests són els enllaços a les fotografíes:
http://www.flickr.com/photos/neychurluvr/3451018763/sizes/m/in/photostream/
http://www.flickr.com/photos/yogendra174/4046350194/sizes/m/in/photostream/